"El reconeixement de la igualtat formal no 閟 suficient si no s'implementa"

Luc韆 Avil閟

L'Associació de Dones Jutgesses d'Espanya vol conscienciar de la necessitat de defensar els drets humans, en particular els de la dona, sovint víctima de la desigualtat. La magistrada Lucía Avilés, vocal de l'associació, va inaugurar el curs 2018-2019 a la Facultat de Dret.

30/10/2018

La magistrada Lucía Avilés és vocal de l'Associació de Dones Jutgesses d'Espanya. El 26 d'octubre passat, va pronunciar la lliçó inaugural del curs 2018-2019 de la Facultat de Dret, titulada, titulada "Feminisme i dret: la (r)evolució de la justícia".

Ja hi ha un 52% dones en la judicatura. S'està avançant en la igualtat en la carrera judicial?

Som més de la meitat als jutjats de base però als llocs de lideratge judicial som només un 13 o un 14%. Aquesta falta de lideratge es tradueix en una invisibilització de les nostres veus jurídiques i de la perspectiva femenina en determinats casos en què és necessària. Es deu a raons com la falta d'implementació de la llei d'igualtat o la manca de contundència del pla d'igualtat en la carrera judicial, que afecten a aspectes com la conciliació o la corresponsabilitat. Com li passa a la resta de dones treballadores, al final ens trobem que hem de sustentar nosaltres el treball de cura no remunerat en detriment de fer cursos i millorar el nostre currículum, aspectes que es tenen en compte a l'hora de decidir entre un candidat o una candidata en la designació dels llocs discrecionals en l'anomenada cúpula judicial.

Considera que, en termes generals, hi ha masclisme en el món de la justícia?

Hi ha masclisme com n'hi ha a la resta de la societat. En som un reflex com qualsevol altre sector professional i si la societat és masclista, en la carrera judicial hi ha masclisme també. Però en l'àmbit judicial hi ha un plus: el nostre treball incideix directament en la vida de les persones. En determinats casos, decidim sobre patrimoni, qüestions familiars, etc. Si partim d'una naturalització dels estereotips i dels rols de gènere i els aboquem a les resolucions judicials, la discriminació "retorna" al ciutadà de manera duplicada.

Fins a quin punt el marc legal espanyol garanteix la igualtat d'oportunitats entre homes i dones?

Pel que fa a la carrera judicial, els articles 16 i 51 de la llei d'igualtat estableixen quotes paritàries en els nomenaments discrecionals. Aquestes quotes femenines no han estat assumides en l'àmbit de la funció pública. Ara ja no és un tabú parlar de la necessitat d'augmentar els llocs de direcció en mans de dones en l'empresa privada però, en el cas del poder judicial, en ser un poder de l'estat al qual se li suposa la garantia d’igualtat fins i tot en la seva estructura, sembla que no pot haver-hi cap errada. I no és així. La implantació de quotes en el poder judicial podria ser adequada i necessària per aconseguir una paritat que no és ni més ni menys que un dret.

I més enllà de l'àmbit de la justícia?

És un marc jurídic molt potent però, com diu la pròpia llei d'igualtat, el reconeixement de la igualtat formal no és suficient si no s'implementa. Per exemple: la igualtat salarial no serà una realitat si, paral·lelament, no modifiquem la càrrega del treball de cura no remunerat. És a dir, si no s'assumeix que, al costat del reconeixement legal, cal implementar la llei.

Canviant de tema, com s'hauria actual des de l'àmbit legal per avançar cap a l'eradicació definitiva de la violència de gènere?

Hi ha dos elements bàsics: l'educació i la justícia. Els estats tenen l'obligació de prevenir, sancionar, reparar i investigar la violència contra les dones. La prevenció implica la remoció de les estructures socials i culturals que reflecteixin els estereotips que són a la base de la desigualtat i, per tant, de la violència de gènere. La prevenció es tradueix en la realització plans adequats de sensibilització, en la responsabilitat dels mitjans de comunicació social i en una educació transversal en matèria de drets humans. I la necessitat d'investigar, reparar i sancionar els actes de violència contra la dona fa una crida indubtable a la justícia en la modificació dels tipus penals i en l'adequada formació en igualtat -obligatòria, transversal i periòdica- de tots els operadors jurídics: no només judicatura sinó també fiscalia, forenses, forces i cossos de seguretat de l'estat, advocacia i qualsevol altre sector que de manera directa o indirecta pugui tenir un contacte amb la víctima.

Per què creu que la famosa sentència del cas de "la manada" no va anar més enllà en la condemna?

En els fets provats, el que es descriu és una violació, és a dir, una relació sexual no consentida imposada per la força o per intimidació. Però la qualificació jurídica que se li va donar no és la d'agressió sexual sinó la d'abús sexual. Avui dia, l'abús sexual és un calaix de sastre al nostre ordenament jurídic perquè engloba des del tocament d'un pit a una relació sexual no consentida amb, per exemple, una persona que ha perdut el sentit. En aquesta sentència, es va qualificar com abús sexual quelcom que la societat va entendre que era una violació. Com a conseqüència, es va desfermar una tempesta i es va posar sobre la taula la normalització i la naturalització de la violència sexual contra les dones, així com la necessitat de canviar les estructures judicials i el discurs jurídic. El iusfeminisme vol que la bretxa entre justícia i societat es tanqui. Com? Amb l'aplicació d'una tècnica avalada per Nacions Unides que és l'enjudiciament amb perspectiva de gènere, que tracta d'escombrar tots els estereotips que es troben en el procediment judicial.

Està mal definit en el nostre marc legal el que és una agressió sexual?

El Codi Penal difereix del que es considera violència sexual tant en l'àmbit de l'Organització Mundial de la Salut com en el conveni d'Istanbul, que estableix com a violència contra les dones qualsevol acte de violència (física, psicològica, sexual o de qualsevol altre tipus) que afecti les dones pel fet de ser dones o que les afecti desproporcionadament. Adopta un concepte molt ampli de violència sexual: tot allò que no sigui una conducta sexual consentida. Aquest és el que n’ha d'adoptar el nostre codi penal.

Creu que els mitjans de comunicació fan judicis paral·lels en aquest tipus de casos?

Se'n fan. La responsabilitat dels mitjans de comunicació és important sobretot a efectes didàctics i, en alguns casos, s'hauria de corregir el tractament informatius de determinades notícies. S'ha avançat molt des que va ser assassinada Ana Orantes, cas que va marcar un abans i un després en aquest tipus de notícies. Però s'ha de seguir avançant. En aquest sentit, són bastants significatius tots els moviments de periodistes feministes que advoquen per un periodisme adaptat a la nova revolució social feminista.

Després d'aquest any històric, es mantindrà l'impuls de la lluita per la igualtat?

Jo crec que sí, aquest és el moment. Segurament, s'acabarà comprenent que el punt de vista de les dones és necessari en la regulació de les relacions socials i la convivència social.

I el compromís amb l'avenç cap a la igualtat es transmet a les facultats de dret d'Espanya?

Per descomptat. A més, com a jurista, crec que el coneixement de les teories jurídiques feministes s'hauria d'implantar en la formació universitària no a través d'assignatures concretes sinó dins d'una formació obligatòria i transversal en totes les assignatures. I sense oblidar la formació en drets humans de les dones ni el coneixement sobre les grans juristes que hem tingut al llarg de la nostra història.

M閟 informaci? แอพพลิเคชั่นเกมยิงปลาบนมือถือFacultat de Dret